TALLER DE CÁMARA
http://surttv.wikispaces.com/taller+de+c%C3%A1mara

TALLER DE FINAL CUT
http://surttv.wikispaces.com/taller+de+final+cut

TALLER DE REGISTRO DE SONIDO
http://surttv.wikispaces.com/taller+de+registro+de+sonidio

MACs
http://surttv.wikispaces.com/MACs



calendario_programa (mayo, junio, julio)

Streaming

Valentina Messeri, dilluns 27 abril 2009 de 10h-14h i de 16h-20h


Italiana, doctora en ciències de la formació i filosofia (IT) amb màster en humanitats (ES) i Coneixements pràctics de administració de sistemes GNU-linux (debian/ubuntu) i stream (transmissió àudio/video a traves de Internet) sobre plataformes gnu-linux Multimèdia (àudio/video). http://encosianima.net


Aplicacions web 2.0 per a la creació audiovisual

Lize De Clercq, dimarts 28 abril 2009 de 10h-14h i de 16h-20h


Lize De Clercq és sociòloga i economista i treballa com periodista web, investigadora i coordinadora de projectes sense animo de lucre que busquen reduir la fractura digital i promocionar el programari lliure. És la fundadora de l'Associació Eclèctica que genera projectes independents entorn a la investigació, l'alfabetització digital i la sensibilització per a la cultura lliure. www.eclecticadv.net

Continguts generals
En aquest taller aprenem a distingir i usar les diferents aplicacions web 2.0 que ens permeten a crear, compartir, distribuir i emetre els nostres continguts audiovisuals. Davant la immensa oferta de serveis, aprenem primer a distingir entre els serveis que oferixen biblioteques, magatzematge i difusió. D'aquesta manera sabrem buscar millor la vídeosfera i sabrem diferenciar entre un servei per a compartir vídeos, un vídeoblog, un podcast vídeo o canal de televisió en línia i un programa de televisió per internet en directe. Després seleccionem unes aplicacions exemplars i aprenem a usar-les per a crear tota la cadena audiovisual amb la web 2.0: des de l'enregistrament (amb els nostres webcams o mòbils), fins a l'edició, el magatzematge, la publicació (embedding), la redifusión (sindicació) i emissió en directe.


Cultura libre

Simona Levi, dimecres 29 abril 2009 de 10h-14h i de 16h-20h


Artista multidisciplinar nascuda a Itàlia i establerta a Barcelona des de 1990. Dirigeix el centre d'agitació cultural Conservas. Ha treballat com a actriu amb destacats grups de teatre físic i performance de tota Europa. Les seseves creacions multidisciplinars estan actualment de gira per festivals de tota Europa. Des del 2000 dirigeix el festival d'arts escèniques i visuals aplicades IN MOTION que es realitza al CCCB durant el festival Grec. És activista dels moviments socials europeus en el tema de la lliure circulació del coneixement, dret a l'habitatge i a l'ús de l'espai públic. També està involucrada en vàries plataformes d'art i acció.

Continguts generals
•drets d'autor-plagi i registre • beneficis • art i economia • com funcionen les entitats de gestion: vots, baixes, repartiment, cobrar diverses vegades, exclusiva, repertori no total • 8 entitats • model antic de copyright • noves llicències • feix fes el teu pròpi • el que no és copyleft • programari lliure i accés en lloc de propietat • model distributiu • diferència entre lliure i gratis • cobrament dret sense ser • soci cc. com funcionen (veure video) • els quals les entitats no deixen • no pagar mes del compte • el cas de l'audiovisual (estudiar el de maeztu) • còpia privada • p2p • internet

• politica de l'estat: cànon, p2p, ensenyament, internet
• politica internacional: internet
• campanyes: l'avarícia, siereslegalcomparte, molinapirate, sindepirate, oxcars
• llei de propietat intel·lectual i el decalogo
• altres organitzacions

http://exgae.net

http://conservas.tk

Formats audiovisuals

Daniel Miracle. dijous 30 d'abril 2009 de 10h-14h i de 16h-20h


Artista i realitzador audiovisual. Ha treballat en disciplines tan vàries com les arts visuals i escèniques, l'educació, l'electrònica i la comunicació audiovisual. Des de l'any 1998 coordina el projecte de televisió experimental Neokinok.tv, amb canals de televisió temporals, plataformes de comunicació i laboratoris de creació, com TVLATA, una idea de televisió experimental educativa compartida amb el Grup Cultural Bagunçaço de Salvador de Bahia (Brasil). També ha desenvolupat Mangorodja.org, Nosideoedison.net o greenpeace.neokinok.tv. És membre de l'Assemblea per la Comunicació Social (ACS), de la Xarxa d'Educació en Comunicació (laxarxa.info), Transeducamundi i Horitzo.tv. Ha fet exposicions a Barcelona, Castelló, Brasília, Estrasburg, Lausana, Madrid, París, Rio de Janeiro, Brasilia... Ha fet classes a la UPF, a la URL i a la UMASS. És autor de vídeos documentals, científics i artístics per a televisions, productores i institucions com ara BTV, UV i Canal Art. Ha treballat amb la coreògrafa Olga Mesa, l'artista Rogelio López-Cuenca i la científica Lynn Margulis. És llicenciat en belles arts per la Universitat de Conca (UCM-L). També va cursar estudis d'arquitectura a la UPC, de cinema al CECC, i va seguir cursos de postgrau al Departament d'Imatge de la UB i a Comunicació Audiovisual de la UAB

Continguts generals
Actualment troben una multiplicitat de formats on es classifiquen els continguts audiovisuals. Des d'un punt de vista històric podem dir que alguns d'ells són herència del cinema, d'altres s'han desenvolupat durant el període de la televisió, d'altres han sorgit a la era d'Internet i també, paral·lelament, hi ha hagut experiències fora del circuit comercial. Per una banda es pot plantejar una taxonomia més amplia per a l’expressió audiovisual però en aquesta sessió no oblidaren parlar dels gèneres o formats més habituals que organitzen la producció pel mercat audiovisual.

S'ha convidat a en Morrosko Vila-San-Juan per a que ens parli dels gèneres i formats televisius des del punt de vista de la televisió comercial. En Morrosko és periodista, realitzador i productor, ha treballat en diversos programes de televisió com "Versión Española" (TVE) i "Trailer" (BTV).

http://www.septimoelemento.com/

http://www.dailymotion.com/user/Morroskovsj/

http://www.imdb.com/name/nm0897335/

Com a exercici proposo, de manera individual o en grup, publicar a Internet els diversos gèneres d'expressió visual per anar creant un material pedagògic sobre els formats d'expressió visual. Poden haver-ne molts com contra-publicitat, streaming Second Life o videoblog, entre d'altres. Però crec que també que hauríem d'incloure els gèneres principals de la producció audiovisual com el vídeo-clip, l'anunci publicitari, el curtmetratge o el programa de televisió. Podeu mirar aquest enllaç: http://en.wikipedia.org/wiki/Television_program#Genre (crec que l'entrada de la Viquipèdia en anglès és més complerta que la castellana però aquí teniu: http://es.wikipedia.org/wiki/Programa_de_televisión ) aquí trobareu diferents gèneres de la producció televisiva convencional i cadascun d'ells és un altre enllaç.

MediaBiografía y narrativas insurgentes

Virginia Villaplana.


Virginia Villaplana. Artista y escritora. Doctora en Bellas Artes y profesora asociada de Comunicación en la Universidad de Valencia. Como productora cultural ha dirigido los proyectos de arte y cultura “In/security in a global context. The City of Women” (Ljubljana, Slovenia) y “Le détournement des technologies”, (Constantvz, Bruselas) y Working Documents. Ha publicado los libros “Zonas de Intensidades”, “24 Contatiempos” y “Cine Infinito” y coeditado el libro “Cárcel de amor. Relatos culturales sobre la violencia de género” (Ministerio de Cultura). Sus líneas de trabajo se en la producción de contenidos digitales, teoría del discurso, crítica cultural y narrativas de género.

CONTENIDOS
Las áreas de conocimiento sugeridas para el taller teórico/práctico desde las que se expanden estos relatos sobre la memoria como tecnología de género son las siguientes:

Memorias mínimas y olvido: el yo como texto, ficción realidad e imagen documento.
Memoria, cultura y pensamiento: lenguaje, narrativas personales y públicas.
Memoria y tecnología: multiplex, retrato, álbum y archivo.
Memoria, relato, Do it yourself, palimpsesto, agenciamiento y participación.


SINOPSIS
Cada participante aportará para el relato colectivo una serie de documentos y archivos que constituyan un fragmento de su memoria: fotos, música, grabaciones de vídeo y super 8 amateurs, dibujos, recortes de prensa o revistas. A partir de estos materiales, los participantes elaborarán, mediante el método de interpretación de lectura en imágenes “Mediabiografía” propuesto por Virginia Villaplana, un texto escrito entre la realidad y la ficción sobre el fragmento de memoria que desea narrar.
Cada una de las secuencias de memoria generadas de forma colectiva en la memoria móvil de este relato irán suturándose en un montaje transversal, performático mediante la escritura con poemas, citas literarias ralentizadas, aceleradas, escracheadas en loop y/o mezcladas con acumulaciones de sintagmas en libertad. Los género narrativos que se proponen oscilarán desde el cinepoema, el cinetract, el poema visual, la instalación intermedia, el vídeoensayo o la generación de secuencias de vídeo y fotografía narradas en plataformas digitales.
El taller se desarrollará en 3 sesiones, del 4, 5 y 6 de Mayo de 10 a 14 H y de 16 a 20 H. con un total de 12 horas.
Narrativas insurgentes
Esta mirada se desarrolla con la noción de Mediabiografía que parte del concepto “tecnología del sexo” que Teresa de Lauretis[[#_ftn1|[1]]] plantea “la tecnología del género”, entendiendo que el género –de la misma forma que la sexualidad- no es una manifestación natural y espontánea del sexo o la expresión de unas características intrínsecas y específicas de los cuerpos sexuados en masculino o femenino sino que los cuerpos son algo parecido a una superficie en la que van esculpiendo –no sin ciertas resistencias por parte de los sujetos- los modelos y representaciones de masculinidad y feminidad difundidos por las formas culturales hegemónicas de cada sociedad según las épocas. Entre las prácticas discursivas preponderantes que actúan de “ tecnología del género” la autora incluye discursos institucionales, el sistema educativo, prácticas de la vida cotidiana, el cine, los medios de comunicación, etc., es decir, todas aquellas disciplinas que utilizan en cada momento la praxis y la cultura dominante para nombrar, definir, plasmar o representar la feminidad (o la masculinidad), pero que al tiempo que la nombran, definen, plasman o representan también la crean, así que “la construcción del género es el producto y el proceso tanto de la representación como de la autorrepresentación”. En este sentido, la Mediabiografía como concepto experimental en la práctica y la teoría se interroga sobre la “tecnología de la memoria” como depósito y ampliación de las imágenes y su narración.

Parte I. La mirada contra la imagen de la Historia: pasajes, metáforas y relatos de vida
Parte II. Narrativas y Dispositivos visibles.
Parte III. Narrativas, género y cultura visual.




De l'ús del ciberferminismo (de l'usage du cyberféminisme)

O de Matrix a Buffy.
Laurence Rassel, 7 de maig. 4 h
Procedent del camp de les arts visuals, Laurence Rassel és des de 1997 membre de l’equip directiu de Constant, una organització sense ànim de lucre amb base a Brussel·les. Constant s’encarrega de posar en relació el pensament teòric, l’ús crític de les noves tecnologies, el comportament artístic i el debat polític a la xarxa, i també organitza tallers, conferències i exposicions en espais públics. Els temes principals són: software i llicències lliures, qüestions de gènere, qüestions referents a copyleft (copyright), i la recerca de noves maneres de compartir els nous coneixements dels mèdia.
En el marc de Constant, Laurence Rassel ha organitzat nombrosos actes i ha iniciat projectes a curt i a llarg termini, entre els quals cal comptar-hi: Jonctions, un festival multimèdia internacional (9 edicions) i Digitals (4 edicions: http://www.constantvzw.com/cyberf o http://www.digitales-online.org); un projecte artístic i social desenvolupat en un centre de formació per a dones, que ara es transforma en tallers de dones i softwares lliures (http://samedi.collectifs.net); i Sutures i fragments. Cossos i territoris en la ciència ficció, així com un projecte internacional sobre qüestions de raça, gènere i fronteres de la ciència ficció.
Laurence Rassel ha col·laborat, entre altres institucions, amb les següents: la Fundació Antoni Tàpies i el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona; el Palais des Beaux-Arts, el KunstenFESTIVALdesArts, la Fondation pour l’Architecture i Transmedia-Sint Lukas de Brussel·les; el Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen d’Anvers; Arteleku de Donosti; la Universidad Internacional de Andalucía de Sevilla; Studio XX de Montreal; City of Women de Lubiana; el Piet Zwart Insitute de Rotterdam; i la Universitat Politècnica de Belles Arts de València.
Actualmente es la directora de proyectos de la Fundació Tapies

Continguts:
Un recorregut de pràctiques feministes, artístiques des de la imatge a la paraula, passant pel codi font. Entenent les pràctiques feministes, artístiques com una mirada, una discussió del plantejat, per a superar l'aparent, l'evident. El punt de vista es situa per descomptat en la meva pròpia pràctica, passant del "jo" formada als arts visuals, al "nosaltres", desenvolupant investigacions, activitats en xarxa. El (ciber)feminisme és una estratègia, una metodologia.És forçosament, una posició, es troba forçosament en el col·lectiu, és "amb", "en relació amb".
Per a facilitar el recorregut d'aquesta trajectòria en una pràctica ciberfeminista, la xerrada es dividira entre distints capitulos seguint una proposta cronològica, acompanyats d'exemples concrets de acciones.
1997: A l'altre costat del mirall
Com es va passar d'una posició d'artista a una posició d'artista feminista. Consequencies, preguntes, pràctiques embullades a aquesta mutació.
1999: El ciberfeminismo com paraula clau de busquedad
El ciberfeminismo pensant com nau que permet de connectar el passat al futur però sobretot de viure un present situat. Del descobriment i del comparteix de les pràctiques ciberfeminitas per mitjà de textos, trobades. Passar del "jo" aïllat de la pràctica artística a una pràctica col·lectiva. De la paraula, de la ficció, del concepte a la pràctica
2000: Transformar la utopia de crear una xarxa en aprenentatge col·lectiu
Com és el paper de la tecnologies en la nostra pròpia representació com dones, cuales són els nostres usos de la tecnologia, com seria un ús ciberfeminista de la tecnologia? De la representació de les dones, a les eines tecnologiques de creació.
2001: Cuales són les maquinas, les eines, els oficis de les dones de demà?
Una pràctica ciberfeminista artística trasplantada en un centre de formació de dones. Del empoderamiento al treball. Història d'una mutual contaminació entre les condiciones de treball de les dones en una era digital i el cyberfeminismo com estratègia, metodologia.
2002: El software com habitat, com extensió
De l'ús les llicències i programaris lliures. O com desfer les caixes negres de la tecnologia
2004: L'accés al web i a les tecnologies no és natural
Que té a veure una posició ciber-feminista amb l'ús de les llicències i dels programaris lliures?
2006-2007: "Are you ready to be strong?"
La construcció d'un servidor com espai i eina de empoderiamento, un ultimo exemple de pràctica ciberfeminista.

arte y la política + video feminista

Marcelo Expósito, 9 de mayo de 10 a 14 y de 16 a 20
se realizará en conservas
C/ Sant Pau 58 Bajos. 08001 Barcelona. metro: Liceu


Marcelo Expósito es artista, cuyo trabajo se expande habitualmente hacia los territorios de la crítica, la edición, la curaduría y la docencia. Es profesor en el Programa de Estudios Independientes (PEI) del Macba, en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Castilla-La Mancha en Cuenca, y en la Facultat de Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra en Barcelona. Se encuentra información sobre su trabajo videográfico en la distribuidora Hamaca: http://www.hamacaonline.net/ autor.php?id=69.

Resumen del taller:
Se tratará de un taller en dos partes.

De 10 a 14 hrs
Exploraremos una serie de casos de estudio importantes para entender ciertos aspectos del religamiento del arte y la política, la comunicación y el activismo, en la última fase de conflicto, desde la década de 1980 hasta la actualidad, en los continentes europeo y americano (Act Up, el Siluetazo, Ne Pas Plier, Reclaim the Streets, Las Agencias, etc.).

De 14 a 20 hrs
Transitaremos un resumen histórico apretado del vídeo feminista realizado por mujeres,desde inicios de la década de 1970 hasta la actualidad (Martha Rosler, Lynda Benglis, Joan Jonas, María Ruido, Estíbaliz Sábada, etc.)


Formulació de projectes per a la creació audiovisual.

Carme Mayugo. 11, 19 i 25 de maig. 12h.

Carme Mayugo i Majó. Llicenciada en Ciències de la Informació (Periodisme) i Màster en Comunicació i Educació per la UAB. Actualment està cursant el doctorat en Comunicació Audiovisual a la USC. Fundadora i integrant de Teleduca. Educació i Comunicació des de 1996. S’hi dedica professionalment des de 2002, amb una àmplia experiència en projectes i formacions sobre Educació en Comunicació. Professora de Documental i gènere a l’Escola de la Dona. Trajectòria professional com a periodista en premsa, ràdio, TV i gabinets de comunicació entre 1992 i 2002.


Continguts generals
Formulacions i dinàmiques de treball per a la realització de projectes audiovisuals des d’una perspectiva de gènere. Del punt de partida fins a la concepció esquematitzada de cada creació videogràfica. Relats i formats en base a una experimentació pràctica. Pautes de creació i d’organització del treball individual i en equip. Deixar-ho tot a punt per passar a la fase de producció.
Dilluns, 11 de maig de 2009
Del continguts a la idea o a l’inrevés. Acotacions i concrecions. La preparació. Esbossar la proposta: necessitats del projecte i recursos disponibles. Selecció i valoració de la documentació treballada. Punts forts i punts dèbils. Conèixer el públic. Enfocaments, discursos i focalització. Dinàmiques de grup.
Dimarts, 19 de maig de 2009
Estructuració de la peça televisiva. Tenir en compte el canal i/o el suport de difusió. Particularitats del llenguatge audiovisual: la narrativa i el treball de les emocions. La fonamentació del projecte. La sinopsi i el mapa de continguts com a eines de treball. L’escaleta: la proposta comença a prendre forma. Abordar l’escriptura del projecte: esquema i guia.
Dilluns, 25 de maig de 2009
Repàs de les diverses fases del procés de producció audiovisual: implicacions i qüestions a tenir en compte. Què tenim decidit i/o escrit, i què ens falta enllestir encara. Elaborar el pla de treball i planificar. Quines pautes guiaran la nostra feina entre el projecte i el guió de muntatge. Repensar la difusió. Les gestions: contactar i seleccionar, demanar els permisos de localitzacions i entrevistes, obtenir les cessions de drets, etc.


Producció i gestió cultural

Montse Romani, 12 de maig

Investigadora i productora cultural independent, actualment desenvolupa projectes artístics que exploren diversos fenomens al voltant de la cultura visual experimental a través de les pràctiques col·laboratives de interacció social. Combina el treball de comissariat amb l’escriptura i la docencia en estudis superiors. Com a comissària destaquen les exposicions Non Place Urban Realm (1999), Memòria Urbana i Espectacle (2001), Total Work (2003), Tour-ismes. La derrota de la disensió (2004), ¿Què c* té a veure la música amb la indústria i el feminisme, en un centre d’art? (2005), Working Documents: Relats de la cultura immaterial (2008).
Es co-autora del vídeo assaig Les Narratives del Treball (2005). Des de l’any 2003 co-dirigeix un programa de cinema i vídeo per a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.
http://www.workingimages.org



SINOPSI DE LA SESSIÓ
Els valors de recerca, formació, producció, i diseminació en el camp de la creació contemporània conformen cada vegada més un procès integral, que ha permès durant la darrera dècada, i sobretot gràcies a les TIC, el desenvolupament de formes de transmissió, gestió i redistribució del coneixement col·lectiu, més obertes i participatives. Per tal d’aportar pautes claus per a aquest curs pel que fa als processos de PRODUCCIÓ I (AUTO)GESTIÓ, intentarem radiografiar aquest escenari mitjançant una guia de conceptes clau que il·lustrarem amb casos d’estudi, tot analitzant les estructures, eines, i dinàmiques de treball en xarxa que aquests han assajat. En una segona part entrarem a considerar qüestions més pràctiques sobre planificació i estratègies de finançament que ens ajudin a optimitzar els recursos i valorar les capacitats dels projectes que es vagin traçant en el marc del curs, i analitzarem també possibles formes de mediació i comunicació per tal de potenciar les capacitats d’interacció social del medi amb que estem treballant.


Streaming

Valentina. 13 de maig. 8h.

El directe radical

Antònia Folguera. 14 i 26 de maig. 8h.

BIO
Antònia Folguera ha fet de locutora de ràdio, presentadora de televisió i productora audiovisual. Fa televisió per internet des del 2004, participant de projectes experimentals dins el col.lectiu riereta.net, i fent streaming des de diversos festivals i events. Des del 2007 forma part del equip d'horitzó tv on fa tasques de presentadora i coordinadora de programació. També ha treballat a Balzac tv i participa del projecte de netaudio i retradio audioneto.com.

TEORÍA I PRÀCTICA DEL DIRECTE RADICAL
En l'era de la televisió a la carta hom es pregunta si el directe te sentit. La resposta és si. En primer lloc el directe estarà lligat a events i esdeveniments únics, però també s'obriran noves possibilitats, ja que és en els formats de directe, on es poden explorar totes les possibilitats de la interactivitat. Si el directe s'utilitza per a la retransmissió i cobertura de grans esdeveniments ¿per que un show televisiu no pot ser un gran esdeveniment en sí?
Amb una audiència potencial que ja no veu la televisió tradicional però que passa moltes hores davant del ordinador, un programa de televisió en directe per internet pot ser no tan sols un producte d'informació i entreteniment, pot ser un focus al voltant del qual es pot construir una comunitat fent ús de les diferents eines de la web 2.0 que no tan sols permeten la interacció en directe sinó que ademes permeten la comunicació entre els usuaris en el moment en que el programa s'emet.

TEMES

Primera sessió: (14 de maig) Teoría del directe radical
-Específics de la televisió online: Temps, formats, plataformes,
-Els formats de directe i com podem crear un format de directe com a punt de trobada d'una comunitat
-La graella “televisiva” a la xarxa. Quin sentit té en una esfera que no coneix horaris.
-Integració de la “pantalla” de televisió en la web i com combinar-la amb altres continguts complementaris.
-Distribució del plató, integració de la sala de controls al escenari
-Pautes d'entrevista
-Pautes bàsiques de presentació
Al final d'aquesta sessió donaria unes pautes amb les que caldria jugar per fer el directe, així les alumnes s'ho preparen (poden parlar amb mi per email etc) així el dia de directe només ens dediquem a fer el programa, que costa bastant.


Segona sessió: (26 de maig) Pràctica del directe radical
-Preparació del Plató l'escaleta i breu assaig (2 hores)
-Realització del directe (2 hores)


Producció i gestió cultural

Montse Romani, 15 de maig

Investigadora i productora cultural independent, actualment desenvolupa projectes artístics que exploren diversos fenomens al voltant de la cultura visual experimental a través de les pràctiques col·laboratives de interacció social. Combina el treball de comissariat amb l’escriptura i la docencia en estudis superiors. Com a comissària destaquen les exposicions Non Place Urban Realm (1999), Memòria Urbana i Espectacle (2001), Total Work (2003), Tour-ismes. La derrota de la disensió (2004), ¿Què c* té a veure la música amb la indústria i el feminisme, en un centre d’art? (2005), Working Documents: Relats de la cultura immaterial (2008).
Es co-autora del vídeo assaig Les Narratives del Treball (2005). Des de l’any 2003 co-dirigeix un programa de cinema i vídeo per a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.
http://www.workingimages.org



SINOPSI DE LA SESSIÓ
Els valors de recerca, formació, producció, i diseminació en el camp de la creació contemporània conformen cada vegada més un procès integral, que ha permès durant la darrera dècada, i sobretot gràcies a les TIC, el desenvolupament de formes de transmissió, gestió i redistribució del coneixement col·lectiu, més obertes i participatives. Per tal d’aportar pautes claus per a aquest curs pel que fa als processos de PRODUCCIÓ I (AUTO)GESTIÓ, intentarem radiografiar aquest escenari mitjançant una guia de conceptes clau que il·lustrarem amb casos d’estudi, tot analitzant les estructures, eines, i dinàmiques de treball en xarxa que aquests han assajat. En una segona part entrarem a considerar qüestions més pràctiques sobre planificació i estratègies de finançament que ens ajudin a optimitzar els recursos i valorar les capacitats dels projectes que es vagin traçant en el marc del curs, i analitzarem també possibles formes de mediació i comunicació per tal de potenciar les capacitats d’interacció social del medi amb que estem treballant.


Guió per a la creació d'una peça audiovisual

Marisol Soto Romero, dissabte 16 de maig de 2009 4h

Marisol Soto Romero. Llicenciada en Ciències de la Informació (Periodisme) per la UAB. Autora de reportatges i documentals, la majoria emesos per TVE, on treballa com informadora des de 1984. Actualment dirigeix el portal i programa de televisió Granangular·cat i presideix l’Associació Cultural Banda Visual, on desenvolupa projectes audiovisuals per al Tercer Sector i tallers d’Educació en Comunicació.

Quina és la meva història. Dramatitzar una idea. L’acció i els protagonistes d’un tema. L’estructura d’un guió. Els principis i els finals. La trama. Els personatges. El conflicte i els impediments. La sorpresa i els canvis. El punt de vista. Els formats audiovisuals. Guions per a ficcions i documentals, diferències i punts en comú. Cometre errors.




El archivo. La gestión de la producción audiovisual

Isidor Fernandez 18 de mayo

Conceptos de web semántica – Estructuras de información en la red y terminología - Gestión de fondos documentales audiovisuales – Taxonomía, folcsonomía y las teorías de la clasificación – Métodos de análisis descriptivas sobre la imagen – Categorías y modelos de indexación sobre metadatos – Sistemas de catalogación audiovisual.



La ética de la representación: el documental como discurso situado

Alessandra Caporale, 28 de maig

Después de licenciarme en Sociología en Roma, me he ido especializando en Antropología Social y Cine Etnográfico en Londres. He completado mi doctorado en Antropología Visual en Edimburgo.
Actualmente trabajo como consultora en la Universitat Oberta de Catalunya en las asignaturas de Antropología Social y Metodologías Cualitativas de Investigación Social.
Con el Colectivo Circes me dedico a la formación en el sector audiovisual y a la realización de documentales.



El taller se compone de una parte teórica y una parte práctica.
Durante la primera parte revisaremos algunas experiencias de Cine Directo y Cine Verité y las tensiones que allí se dieron entre representación y transformación de la realidad, entre documentación y construcción de un discurso situado sobre la realidad.
Visionaremos algunos fragmentos de trabajos de diferentes autoras y autores para reflexionar sobre las potencialidades y límites del cine-encuesta como herramienta para la producción de un discurso políticamente situado a la vez que como evento, situación, performance.

La segunda parte del taller la dedicaremos a formar grupos y planificar el trabajo para la realización (en las siguientes semanas) de algunas piezas audiovisuales basadas en la video-encuesta.